Crònica - Patrimoni en perill: nucli urbà, patrimoni i segregació social ~ Som Poble

Segona activitat del cicle de caminades per conèixer la realitat del nostre municipi

Iniciem la caminada a la plaça de Ca l'Escori (foto 1) on la gran xemeneia ens parla del passat industrial del Vendrell, amb fàbriques de rajoles i alcohols.

Foto 1: elaboració pròpia

A tocar tenim les anomenades “cases barates”, mostra de la construcció impulsada pel sindicat vertical, on encara es pot veure en una façana una gran placa amb la simbologia franquista, que els successius governs municipals no han retirat malgrat les peticions reiterades(foto 2).

Foto 2: elaboració pròpia

Continuem fins l'anomenat “bloc 47” de la ctra. de Sta. Oliva, actualment ocupat per la PAH. Algunes de les persones que l'habiten ens acompanyen per visitar-lo i ens expliquen la situació en que estava quan hi van arribar i les millores que hi han pogut fer amb els escassos recursos que tenen(foto 3). Actualment hi viuen 9 famílies, un total de 39 persones, adults i menors, que gràcies a l’obra social de la PAH han pogut trobar un sostre on viure de manera digna. El testimoni d’alguns dels seus ocupants ha estat realment colpidor. I tot plegat ens fa concloure que la manca de resposta per a garantir l’accés a una vivenda per part de les administracions és clamorosa. Sort de la PAH i la seva obra social, que malgrat les dificultats i la manca d’ajuts de l’Ajuntament, estan desenvolupant la veritable política d’habitatge social que l’administració responsable és incapaç de fer.

Foto 3: elaboració pròpia

Seguim fins l'antic Hospital, patrimoni del segle XIX, avui seu de TV Vendrell.

Més endavant, en la frontera del terme de Sta. Oliva, encara queda una part de les terres del que van ser uns fèrtils horts que ocupaven unes 80 Ha regades amb l'aigua de Tomoví.

Una altra mostra de patrimoni gairebé perdut és la casa modernista Cal Camallarg, on no s'ha fet res per conservar-la i avui resta totalment abandonada i vandalitzada (foto 4).

Foto 4: elaboració pròpia

Allí mateix hi ha els pisos Planas, blocs on es concentren situacions d'emergència social, que ha sigut causa de pèrdua de vides humanes, i on l’infrahabitatge i la deixadesa de l’espai públic adquireix uns nivells gairebé insoportables. (foto 5).
Travessem el pont de la riera de La Bisbal on hem observat un dels punts negres de la mobilitat de vianants com és l'accés al polígon de La Cometa, reclamat a l'Ajuntament des de fa anys per la seva perillositat.

Foto 5: elaboració pròpia

Veiem l'estat en que es troba la riera i parlem de les possibilitats d'ús que podria tenir com a eix natural vertebrador, amb pas per vianants i carril bici, sempre controlant les riuades. El seu ús social seria la millor solució per a garantir-ne el seu bon estat i perquè oferís una millor imatge al seu pas pel nucli urbà del Vendrell. La riera de la Bisbal és el curs fluvial principal de la comarca, des del Montmell fins la seva desembocadura a les Madrigueres.(foto 6)

Foto 6: elaboració pròpia

Una mica més avall, a la riba dreta, hi ha una gran esplanada de terra, utilitzada com a aparcament improvisat. Sobta, però, saber que es tracta d’una zona verda pública, el que podria ser un dels parcs urbans que tanta falta fan a la ciutat. Un cop més, una nova mostra de la incapacitat dels successius consistoris per a oferir solucions a les mancances de la vila.(foto 7)

Foto 7: elaboració pròpia

(foto 8) Continuem fins la Torre del Botafoc, testimoni històric de les guerres carlines en el nostre municipi igual que la malaurada Torre del Puig. Però ens adonem també de les moltes possibilitats que té el nostre patrimoni històric, per donar-lo a conèixer, com a recurs turístic, per a aprendre la nostra història.

Des d'aquest punt estratègic observem l'escola Teresina Martorell, just a sota, centre que pateix severament les conseqüències de la segregació escolar del municipi (*).

I recordem també com ben a prop, just ara fa quatre anys, es va col·locar la primera pedra del CAP del Botafoc. Algú l’ha vist? Nosaltres tampoc...

Foto 8: elaboració pròpia

I per acabar, una mostra més del desgavell urbanístic, fruit de la bombolla immobiliària i del creixement insostenible que han propiciat els diversos governs municipals, la Urbanització Botafoc que resta buida i amb els serveis vandalitzats mentre s'urbanitzen nous terrenys en detriment de la preservació del territori com a bé comú (fotos 9 i 10).