Els serveis socials, un dret dels ciutadans

Actualment, els serveis socials són definits com un dret de ciutadania. Els punts clau de la Llei de Serveis Socials de Catalunya que es va aprovar l’any 2007 es va concretar en l'establiment del dret subjectiu d'accés als serveis socials, així com els principis d'igualtat i universalitat. Per a aconseguir-ho va caldre la concreció de les prestacions, mitjançant les carteres o catàlegs de serveis socials, l'establiment d'una organització que ho fes possible i un finançament sostenible. El Govern de CiU, d’una banda, i l’aprovació de la nova llei de règim local del PP, de l’altra,  han posat en entredit la possibilitat de sostenir el model actual dels serveis socials. En aquest sentit, qualsevol resposta en aquest àmbit està sent delegada a una administració local mal finançada.

Les respostes a les situacions de necessitat que s'articulen des dels serveis socials són molt diverses, i inclouen les referents a la prevenció, la rehabilitació, la integració, la promoció, l'accessibilitat i l'assistència, sempre que es facin amb plantejaments tècnics i amb una certa formalitat i organització.

Foto: aturemlesretallades.blogspot.com.es

D'altra banda, la majoria de les respostes es concreten en prestacions, i aquestes poden ser tècniques, de serveis (ambulatoris, domiciliaris, diürns i residencials) o econòmiques (periòdiques i ocasionals). Pel que fa a les prestacions econòmiques, formen part dels serveis socials les relacionades amb l'accés o la utilització d'algun servei. En canvi, es considera que les adreçades a cobrir les necessitats de subsistència no corresponen pròpiament als serveis socials, sinó a la branca de distribució de rendes.

                                                                                              
En aquest punt, s'observa certa confusió entre la naturalesa de les prestacions i les entitats gestores, és a dir, des de l'organització dels serveis socials es gestionen algunes prestacions que no corresponen al seu àmbit d'actuació. La legislació de serveis socials també es refereix sovint a prestacions de caràcter mixt, que inclouen ajudes per a la subsistència i prestacions tècniques, com és el cas de les rendes mínimes.

Els sistemes de serveis socials autonòmics són de caràcter mixt (públic-privat), tot i que es presenten amb diverses intensitats i tendències, que es manifesta en les reserves d'espais de gestió directa pública. En aquest sentit, cal distingir entre els serveis socials prestats pel sector públic per mitjà de les administracions públiques de la Generalitat, locals i institucionals, i pel sector privat (d'iniciativa social i d'iniciativa mercantil). I és aquí on cada força política adopta les seves decisions ideològiques. Des de la nostra posició, el repte polític actual rau en aturar la privatització dels serveis públics. No es pot deixar en mans del mercat l’atenció a les necessitats socials bàsiques. L’economia especulativa, mafiosa i criminal al voltant d’un dret bàsic com el dret de l’habitatge és un clar exemple del què suposa haver deixat en mans del mercat una responsabilitat pública de primer nivell.

El caràcter prestacional dels drets socials situa el finançament en un lloc central en relació amb el reconeixement i la garantia del dret als serveis socials. Quan el responsable és una administració pública s'ha de tenir en compte la forma de finançar les prestacions (diners per tal que busqui i pagui el servei o facilitar el servei) i la modalitat de finançament a les entitats (subvenció, conveni, concert), ja que aquestes circumstàncies faciliten informació sobre la fortalesa del dret, la continuïtat i la seguretat, i també d'altres característiques de la prestació. Tanmateix, des de SOM POBLE ens oposem a la idea de convertir el sector públic en un simple administrador i client de serveis perquè siguin gestionats pel sector privat, siguin empreses o entitats socials, amb afany o sense afany de lucre, les quals només busquen optimitzar els seus resultats mitjançant les economies d’escala i els criteris quantitatius d’alts volums de gestió assolits.

Així, doncs, pel que fa a la provisió de serveis bàsics, SOM POBLE aposta per una nova reorganització del sistema seguint els objectius que s’apunten a continuació. Aquests objectius tenen en compte un marc normatiu que necessàriament cal modificar. El pressupòsit de partida de SOM POBLE és que els equipaments i serveis són béns comuns de la població, no pas recursos de l’administració. Per tant, és dret i responsabilitat de la societat el fet de participar en la gestió dels recursos i serveis que l’afecten en la seva quotidianitat. Des d’aquesta perspectiva, proposem el següent:

(a) l’autogestió comunitària  d’equipaments i “béns comuns”, estimulant la participació social.

(b) el servei a la comunitat, incorporant -en funció dels projectes i el volum de l’activitat-, entitats d’iniciativa social i/o ONG amb estructures professionals dins del marc de l’economia social i solidària, donant preferència a cooperatives de treball i entitats petites arrelades al territori que col·loquen en el centre el benestar de les persones i no la maximització del benefici;

(c) la provisió de serveis al voltant de les cures que generin nova ocupació entre els col·lectius més afectats per l’atur (dones, joves, aturats de llarga durada), donant suport a la creació de cooperatives de treball de caràcter local i a les iniciatives que s’estan impulsant des de l’economia feminista;

L’objectiu polític és posar fre a la privatització i deixar fora el sector mercantil (empreses privades, multinacionals, grans fundacions privades, etc.), és a dir, impedir la mercantilització dels serveis socials i subvertir les dinàmiques neoliberals quan l’administració local és la responsable de proveir qualsevol servei públic. 

Som Poble

Sectorial d'atenció a les persones i cohesió social